Som cos. Som temps. Tots formem part d’una mateixa dimensió espai-temps. Allò que ens uneix, allò que ens separa. Tots compartim allò que, a la vegada, ens fa únics. El nostre aquí i ara propi i diferent, però idèntic amb la resta del món. Per això, per començar a conèixer-nos a nosaltres mateixos haurem de començar pel nostre cos i pel nostre temps, les úniques dues coses de les quals no podem desfer-nos-en. Les úniques coses que ens fan idèntics a la resta de la humanitat.
El relat.
Hem plantejat començar el nostre recorregut sobre la diversitat veient la repetició, és a dir, les semblances, allò que apareix una vegada i una altra. La pregunta seria què és el que tenim en comú? Una primera resposta bàsica seria que som en un punt de l’espai i del temps, per tant, tenim un cos i aquest cos és únic perquè ocupo un lloc on no n’hi ha cap altra persona. Veiem que tornem a la idea inicial: som semblants en la mesura que com únics.
En conclusió, la nostra primera reflexió de l’any serà pensar en allò que ens fa semblants i que ens acompanya tota la vida: el cos. Un cos que està en l’espai i que travessa el temps.
Temps i espai són dimensions que van unides, ja que definim una respecte de l’altre: un espai el mesurem en funció del temps que triguem en arribar als seus límits; el temps el definim com un moviment dintre d’un espai definit. Llavors, espai i temps no podrem deslligar-los i el moviment serà l’efecte que resulta d’aquesta unió.
Ara bé, quan parlem de cos, de moviment, de ritme (que és una repetició), de temps, parlem de les mateixes coses?
En aquesta situació intentarem fer una aproximació a diferents conceptes de cos, espai, temps i ritme. El temps en la narració, per exemple, com es reflexa el temps en el llenguatge, en formes verbals, en construccions lingüístiques. El ritme en la música, en la poesia. El cos i la seva cura, el seu manteniment, les seves possibilitats. El concepte cultural del cos: com es veu al llarg de la història de l’art, la seva representació, com ha variat la mirada sobre el cos, sobretot en un període concret, el Renaixement. L’ús del moviment com a expressió artística. Els nombres que defineixen la dimensió espai, que permeten la seva mesura. L’anàlisi del moviment, la física que intenta mesurar-lo i definir-lo.
Tot plegat, una petita pinzellada del que impliquen aquest primers conceptes i que ens han d’ajudar a ser conscients de la dimensió més bàsica que compartim.
Organització.
Aquesta SA està organitzada en 3 seccions:
- Som temps.
- Som moviment.
- Som cos.
Enllaços
Course Information
- Course Id:SA_301
